L'ART GROS DEL PORT DE LA SELVA
Aquest estiu vaig passar un dies al Port de la Selva i vaig tenir coneixement de l’Art Gros. Era propietat comunal dels veïns del poble i s’utilitzava per a pescar tonyines; pesca que era una de les principals fonts de subsistència dels pobles de la Mar d’Amunt, la zona marítima compresa entre el Cap de Creus i Cotlliure.
 |
El Port de la Selva. Foto: Ramon Moliner. Estiu 2021
|
A la tonyina se l’ha comparat sovint amb el porc. És de gran pes (no són estranys els exemplars de 60 kg i encara més), no és gaire llepafils i s’alimenta de peixets petits i de tot el que troba mengívol. Des del punt de vista de l’alimentació humana la seva carn és gustosa i molt nutritiva, a més, excepte les aletes i el cap tota la resta s’aprofita. La comparació amb l’animal terrestre, doncs, no pot ser més encertada.
La badia del Port de la Selva es troba situada al bell mig de la ruta migratòria que segueixen aquest peixos quan tornen de fresar. Formen grans estols i són fàcilment detectables per ser precedits per peixets, la seva presa alimentària, fent saltets a ran d’aigua.
 |
El Port de Reig i l'Art Gros
Foto: Ramon Moliner
Estiu 2021 |
Per pescar-les era essencial detectar-ne a temps el seu pas i per això durant l’època propicia, entre l’estiu i la tardor, se situaven dos guaites en dos punts estratègics de la badia: un al mirador de la Lloia i un altre a la punta de s'Arenella. En albirar-ne el pas donaven avís i les campanes de l'església alertaven tota la població. Immediatament dos llaüts es feien a la mar des del Port de Reig, estenien una xarxa que els barrava el pas i els feien entrar al cul de sac de la badia; seguidament altres barques estenien xarxes a mode de corredors laberíntics que desorientaven les tonyines tot reconduint-les cap a la costa i quan finalment ja tenien tota la mola de peix a prop treien l’Art Gros a força de braços entre tota la població i amb gran cridòria remataven joiosos la pesca.Manipular l’Art Gros no era una cosa fàcil, pesava unes tres tones i mitja (en sec), calia doncs el concurs de tot el poble que prestament hi acudia en sentir el toc de campanes. Feia entre 400 i 500 m de llargada i sembla ser que va ser fabricat pels monjos del monestir veí de Sant Pere de Rodes, encara que això no és del tot segur i hi ha qui diu que va ser obra de teixidors de la Selva de Mar. Era tant gran que es guardava a l'església parroquial del poble, dedicada a la Mare de Deu de les Neus, perquè no hi cabia enlloc més. Però si visiteu l’església no cal que el busqueu..., no el trobareu! L’última vegada que es va fer servir fou a finals del segle XIX i durant la guerra civil espanyola va ser requisat i el seu cànem va ser aprofitat per fer espardenyes [1]
 |
Ruta literària al Port de la Selva. Pròleg de J.V.Foix a la
novel·la: "All i salobre" de Josep M. de Sagarra
Foto: Ramon Moliner, estiu 2021 |
Tot això em va fer pensar en com ha arribat a canviar la forma de vida dels pobles de la nostra costa a partir, podríem dir, de la segona meitat del segle XX; passant d’una economia pesquera i agrícola a un altre de turística amb canvis de tanta envergadura com la transformació de l’ús de les platges que deixaran d’albergar les barques de treball per deixar espai als banyistes. A tall d’exemple m’explicaven que la platja de la Ribera primitivament era una barreja de sorra amb terra i clapes d’herba i que quan van voler atraure el manà del turisme els van aconsellar que la cobrissin tota de sorra, que això agradava més als forasters; cosa que així van fer i és tal com la veiem ara.
Bibliografia:
[1] "La mar d'Amunt i el Port de la Selva: un caràcter comú, un tarannà i una forma de ser de tot un poble". Isidre Corominas i Zaragoza ; edició de juliol 2015, p.219
Enllaços Internet:
- "La pesca al Cap de Creus a l'època moderna: organització, gestió i conflictes per l'accés als recursos pesquers (segles XVI-XVIII)". Tesi doctoral d'Alfons Garrido Escobar; dirigida per Juan-Luís Alegret Tejero; Universitat de Girona. https://dialnet.unirioja.es/servlet/tesis?codigo=73665
