17 de juliol 2021

VAIXELLS MARÍTIMS AMB RODES DE PALETES?

El vaixell de paletes "Natchez". Riu Mississipí al seu pas per Nova Orleans 
Imatge de Domini Públic cedida per Justin Watt

Sempre havia pensat, erròniament ara ho veig, que els vaixells amb rodes de paletes eren propis de la navegació fluvial o d’aigües interiors on no s’experimenten grans onatges. Sense cap mena de dubte en això m’han hagut d'influir les imatges d’aquestes embarcacions navegant rius o llacs. Qui no recorda, per exemple, els grans vaixells fluvials del Mississipí amb una gran roda a popa? I els petits vaixells turístics de vapor i amb rodes laterals navegant per idíl·lics llacs Suïssos?

En el magnífic llibre "Una història de la nàutica a Mallorca", Bernat Oliver ens parla de la gloriosa marina de vela Mallorquina, de principis del segle XIX, formada per Xabecs, Pailebots i Grans Llaüts (l’equivalent a les Barques de Mitjana a Catalunya) com del principal mitjà de transport de mercaderies entre illes, amb la península i més enllà fins a terres de la Provença i descriu aquest segle com a fatal per aquests grans velers ja que l’adveniment de les noves màquines de vapor van trasbalsar-ho tot i, a poc a poc, van ser desplaçats per la navegació a vapor; al principi de forma tímida i coexistint amb la vela ja que aquest primers motors s’espatllaven sovint, no eren gaire fiables, i en cas d’avaria la força del vent era l’única salvació possible.

"El Mallorquín", recreació en aquarel·la de Ramon Sampol Isern
Del blog: Fotos antiguas de Mallorca
La qüestió és que vaig descobrir, confesso que amb sorpresa, que aquest primers vapors marítims eren impulsats per rodes de paletes i, a tall d’exemple, cita un dels més populars d’aquella època, el Mallorquín; construït en una drassana d’Escòcia equipava una gran xemeneia i s’impulsava amb dues grans rodes de paletes laterals que a mar oberta originaven enutjoses sacsejades. En aquest vapor van viatjar Frédéric Chopin i George Sand en el seu viatge (de 1837) a Mallorca, tal com relata l’escriptora en el seu llibre «Un hiver à Majorque». D’aquest vaixell se’n va fer després una rèplica, el Barcelonés, construït a Blanes; ambdós unien setmanalment els ports de Barcelona i Palma transportant passatgers, la valisa de correus i sobretot exportant el famós porc negre mallorquí cap la Península.

Els avenços posteriors dels motors d’explosió, adverteix l’autor, va ser el cop de gràcia definitiu que va rematar la substitució de la flota velera mallorquina.


Bibliografia: 
- "Una Història de la Nàutica a Mallorca. A bord del bot Mallorquí Callao" de Bernat Oliver Font ; Documenta Balear, edició de maig de 2018; ISBN: 978-84-17113-20-9
- "Un hivern a Mallorca de George Sand, traducció al català de Marta Bes Oliva ; Edicions 62, col·lecció Lectura Plus ; 2009 ISBN 9788429763379.

 


06 de juliol 2021

EXPERIMENTANT AMB RESINA DE POLIÉSTER


No fa gaires dies vaig començar a muntar una maqueta de barca amb vela llatina; concretament el kit de Disarmodel anomenat: Adriana. Almejera del Mediterráneo.

Tot i ser una maqueta estàtica, i no voler apartar-me del guió, un cop vaig haver construït el buc em va passar pel magí experimentar la forma d’impermeabilitzar-lo amb Resina de Polièster; cosa que sempre m’havia semblat un repte complicat especialment si, com és el meu cas, es viu en un pis de ciutat sense accés a cap espai ventilat als quatre vents. Però tot i aquest seriós inconvenient vaig decidir tirar endavant l’experiment amb la intenció d’aprendre aquesta tècnica amb la vista posada en futurs models navegables.

Com que en aquesta ocasió no es tractava de proporcionar resistència al buc sinó que simplement el volia impermeabilitzar, vaig fer cas del consell del meu amic Joan de no aplicar-hi fibra de vidre (a més, no em volia complicar gaire la vida en aquesta primera etapa) sinó que únicament pintaria a pinzell les superfícies interiors i exteriors.

Tauleta amb la barca i els estris preparats
Foto: Ramon Moliner. Estiu de 2021
Després vaig consultar els apunts que havia pres en ocasió del magnífic taller que ens havia ofert el company Toni als consocis de «Chapucensis» i em vaig fer una llista amb el material que hauria de menester i que us detallo a continuació: Resina de Polièster. Catalitzador. Acetona del 99,5% (per netejar). Balança de cuina amb graduació d’un gram. Mascareta amb filtre. Guants de nitril (que em van dir que resistien bé l’acetona). Ulleres protectores i tota la resta d’andròmines que podeu veure a la fotografia.

La proporció entre Catalitzador i resina és de 20 grams de Catalitzador per cada quilogram de Resina; o sigui una proporció en pes del 2%. Com que vaig suposar que necessitaria uns 50g per pintar el buc (per dintre i per fora) vaig calcular que per 50g de Resina em caldria 1g de Catalitzador (total de la mescla: 51g). Com podeu suposar mesurar un pes d’1g amb una balança de poca precisió no és una cosa trivial i per agafar la deguda habilitat vaig fer pràctiques prèvies pesant aigua.

Quan ja em va semblar que havia agafat la deguda destresa vaig decidir que havia arribat el moment de posar fil a l’agulla. Vaig situar una tauleta a la galeria de casa on hi vaig obrir portes i finestres per tal d’obtenir la màxima ventilació. Vaig situar damunt la tauleta tots els estris que em farien falta, em vaig equipar amb tot l’equip de protecció personal (ulleres, mascareta, guants) i vaig començar....

Les primeres dificultats van aparèixer en fer les mesures: La resina té una consistència viscosa (com la mel però no tant) i en agafar-la del pot amb un cullerot els regalims eren inevitables, sort que tenia a prop un drap vell per escurar-los; a més, vaig sobrepassar una mica els 50 grams i en no poder tirar enrere ho vaig deixar estar. Però la complicació màxima va venir en mesurar el catalitzador; com que el flascó tenia un petit broquet el vaig fer servir de comptagotes, l'anava tirant gota-a-gota tot esperant que la bàscula marqués el gram que necessitava, però la bàscula no em feia ni cas... desconfiat vaig treure el got amb la mescla i en tornar-lo a pesar... ara sí! Ara marcava dos grams més; o sigui que m’havia passat tant en la resina com en el catalitzador, vaja...! comencem bé...! vaig pensar.  [1]

Buc de la barca pintat amb la Resina de Polièster
Foto: Ramon Moliner. Estiu de 2021 

Un cop la mescla feta (no gaire exacte com veieu) la vaig remenar amb el mànec d’una cullereta de fusta (de les de pícnic) i un cop ben homogènia vaig pintar tot el buc a pinzell; els regalims no cessaven però amb el drap vell els anava eixugant. Finalment ho vaig deixar assecar durant 2 dies.



Prova d'estanquitat. Flota! No fa aigües!
Foto: Ramon Moliner. Estiu de 2021


Fins aquí la pintura, ara tocava fer la prova d’estanquitat. Vaig preparar la banyera de casa i amb gran expectació vaig ficar-l’hi la barca: Sí...! Flotava i no feia aigües! un èxit...!  




[1] Vaig deduir que en ser una balança electrònica devia tenir un umbral mínim de detecció i que en ser el pes d’una gota molt inferior al gram no el detectava i calia fer un pes de, com a mínim, un gram per a que fos sensible. Conclusió: en una pròxima ocasió usaré un mini cullerot (d’uns 1,25 ml) per mesurar 1g de catalitzador i en tirar-lo tot sencer (no gota-a-gota) espero que ho detecti i marqui el sobrepès d’1g adequadament.