EXPERIMENTANT AMB RESINA DE POLIÉSTER

No fa gaires dies vaig començar a muntar una maqueta de barca amb vela llatina; concretament el kit de Disarmodel anomenat: Adriana. Almejera del Mediterráneo.

Tot i ser una maqueta estàtica, i no voler apartar-me del guió, un cop vaig haver construït el buc em va passar pel magí experimentar la forma d’impermeabilitzar-lo amb Resina de Polièster; cosa que sempre m’havia semblat un repte complicat especialment si, com és el meu cas, es viu en un pis de ciutat sense accés a cap espai ventilat als quatre vents. Però tot i aquest seriós inconvenient vaig decidir tirar endavant l’experiment amb la intenció d’aprendre aquesta tècnica amb la vista posada en futurs models navegables.

Com que en aquesta ocasió no es tractava de proporcionar resistència al buc sinó que simplement el volia impermeabilitzar, vaig fer cas del consell del meu amic Joan de no aplicar-hi fibra de vidre (a més, no em volia complicar gaire la vida en aquesta primera etapa) sinó que únicament pintaria a pinzell les superfícies interiors i exteriors.

Tauleta amb la barca i els estris preparats
Foto: Ramon Moliner. Estiu de 2021

Després vaig consultar els apunts que havia pres en ocasió del magnífic taller que ens havia ofert el company Toni als consocis de «Chapucensis» i em vaig fer una llista amb el material que hauria de menester i que us detallo a continuació: Resina de Polièster. Catalitzador. Acetona del 99,5% (per netejar). Balança de cuina amb graduació d’un gram. Mascareta amb filtre. Guants de nitril (que em van dir que resistien bé l’acetona). Ulleres protectores i tota la resta d’andròmines que podeu veure a la fotografia.

La proporció entre Catalitzador i resina és de 20 grams de Catalitzador per cada quilogram de Resina; o sigui una proporció en pes del 2%. Com que vaig suposar que necessitaria uns 50g per pintar el buc (per dintre i per fora) vaig calcular que per 50g de Resina em caldria 1g de Catalitzador (total de la mescla: 51g). Com podeu suposar mesurar un pes d’1g amb una balança de poca precisió no és una cosa trivial i per agafar la deguda habilitat vaig fer pràctiques prèvies pesant aigua.

Quan ja em va semblar que havia agafat la deguda destresa vaig decidir que havia arribat el moment de posar fil a l’agulla. Vaig situar una tauleta a la galeria de casa on hi vaig obrir portes i finestres per tal d’obtenir la màxima ventilació. Vaig situar damunt la tauleta tots els estris que em farien falta, em vaig equipar amb tot l’equip de protecció personal (ulleres, mascareta, guants) i vaig començar....

Les primeres dificultats van aparèixer en fer les mesures: La resina té una consistència viscosa (com la mel però no tant) i en agafar-la del pot amb un cullerot els regalims eren inevitables, sort que tenia a prop un drap vell per escurar-los; a més, vaig sobrepassar una mica els 50 grams i en no poder tirar enrere ho vaig deixar estar. Però la complicació màxima va venir en mesurar el catalitzador; com que el flascó tenia un petit broquet el vaig fer servir de comptagotes, l'anava tirant gota-a-gota tot esperant que la bàscula marqués el gram que necessitava, però la bàscula no em feia ni cas... desconfiat vaig treure el got amb la mescla i en tornar-lo a pesar... ara sí! Ara marcava dos grams més; o sigui que m’havia passat tant en la resina com en el catalitzador, vaja...! comencem bé...! vaig pensar.  [1]

Buc de la barca pintat amb la Resina de Polièster
Foto: Ramon Moliner. Estiu de 2021 

Un cop la mescla feta (no gaire exacte com veieu) la vaig remenar amb el mànec d’una cullereta de fusta (de les de pícnic) i un cop ben homogènia vaig pintar tot el buc a pinzell; els regalims no cessaven però amb el drap vell els anava eixugant. Finalment ho vaig deixar assecar durant 2 dies.

Prova d'estanquitat. Flota! No fa aigües!
Foto: Ramon Moliner. Estiu de 2021

Fins aquí la pintura, ara tocava fer la prova d’estanquitat. Vaig preparar la banyera de casa i amb gran expectació vaig ficar-l’hi la barca: Sí...! Flotava i no feia aigües! un èxit...!  

[1] Vaig deduir que en ser una balança electrònica devia tenir un umbral mínim de detecció i que en ser el pes d’una gota molt inferior al gram no el detectava i calia fer un pes de, com a mínim, un gram per a que fos sensible. Conclusió: en una pròxima ocasió usaré un mini cullerot (d’uns 1,25 ml) per mesurar 1g de catalitzador i en tirar-lo tot sencer (no gota-a-gota) espero que ho detecti i marqui el sobrepès d’1g adequadament.